Habitatge unifamiliar a Vilabertran

En Sergi i la Montse s’imaginen en una casa de planta baixa on puguin viure-hi de manera diferent que a la ciutat: que els seus fills puguin gaudir millor dels espais exteriors. Emplaçada al perímetre d’un petit nucli urbà, una parcel.la que respon a la tipologia d’edificació aïllada. La separació de l’edificació a límits que aquesta tipologia normativament obliga provoca que l’espai lliure exterior tingui una dubtosa relació amb l’interior. Un habitatge només de planta baixa emfatitza encara més aquest inconvenient.
Preocupats per aquesta problemàtica, el projecte proposa disgregar la construcció en diferents parts, fent que l’exterior penetri per l’interior de la casa a través dels espais buits intermedis que la disgregació ha provocat.
Sis caixes construïdes i regulars configuren espais interiors per contenir la part més íntima del programa. Alhora, els espais buits intermedis, amb una forma més orgànica, s’entenen com espais exteriors a on es produeixen les relacions familiars més importants.
Materials clarament d’exterior, com el bloc de formigó, es perllonguen fins l’interior mentre que materials de naturalesa interior, com la fusta, es fan sortir a l’exterior. Es dilueix, així, la frontera entre interior i exterior. El jardí ja no és només un espai residual en el perímetre de la parcel.la, sinó que es relaciona amb la casa des de qualsevol punt fora de les caixes. La utilització de materials que es deixen en la seva pròpia naturalesa garanteixen la rapidesa constructiva, la contenció del cost i el poc manteniment al llarg de la vida de l’edifici.